Capítol 02 · Components

L’esquelet del dron

El xassís aguanta i protegeix tota l’electrònica, rep tots els cops i determina en bona part com vola el dron. És la primera peça que has de triar, perquè condiciona la mida de tota la resta.

Revisat: · Has trobat un error? Avisa’ns

Mida

Els frames es classifiquen per la mida màxima d’hèlice que hi cap. Una altra mesura habitual és la distància diagonal entre eixos de motors (wheelbase): en un 5" sol estar al voltant dels 220–230 mm.

Tria primer la mida segons el tipus de vol (vegeu Quin dron i què comprar) i després busca un frame d’aquesta mida que encaixi amb la resta de peces.

Geometries

FormaCom ésPer a què
True-XMotors en un quadrat perfecteFreestyle: respon igual en roll i en pitch.
Squashed-XUna mica més ample que llargFreestyle i curses: més estable endavant i més espai per a l’electrònica.
Stretched-XMés llarg que ampleCurses: menys turbulències entre hèlices davanteres i posteriors.
DeadcatBraços davanters més obertsCinema: les hèlices no surten a la imatge.
Quatre geometries de frame vistes des de dalt: True-X quadrat, Squashed-X més ample, Stretched-X més llarg i Deadcat amb els braços davanters oberts perquè les hèlices no surtin a la càmera True-XSquashed-XStretched-XDeadcatcàmeraDAVANT
Vistes des de dalt, amb el davant cap amunt. Al deadcat, les hèlices queden fora del camp de visió de la càmera.

Material i construcció

Fibra de carboni

Rígida i lleugera, però conductora: cap cable pelat l’ha de tocar. Vores ben acabades o llimades.

Gruix dels braços

5–6 mm per a freestyle, perquè aguantin els crashes; 4 mm o menys per a curses lleugeres.

Braços independents

Si se’n trenca un, canvies només aquell. En un unibody has de canviar tota la placa inferior.

Bateria a dalt o a baix

A dalt és el més comú en freestyle. A baix baixa el centre de gravetat; habitual en curses i en alguns 7".

Abans de comprar, comprova

  • Que el stack hi càpiga (forats de 30,5 × 30,5, 20 × 20 o 25,5 × 25,5 mm).
  • Que el suport de càmera sigui de la mida bona (micro 19 mm, nano 14 mm o la del sistema digital) i permeti ajustar l’angle.
  • Que hi hagi lloc i protecció per al VTX i les antenes.
  • Que la càmera quedi protegida en un impacte frontal.
  • Que hi hagi recanvis disponibles: braços, plaques i peces impreses en 3D.
  • El pes: un frame més pesant aguanta més, però el dron serà menys àgil.

Després d’un crash fort, revisa els braços a contrallum: una fissura petita pot trencar-se en ple vol.

Frames de codi obert

Hi ha frames que els seus dissenyadors publiquen amb llicència lliure: els plànols de la placa de carboni (en DXF) i els models de les peces impreses (en STEP o STL). Els pots fer tallar en una empresa de mecanitzat CNC, modificar-los o imprimir-ne els recanvis tu mateix.

5" de freestyle

La família Source (One, Two i V) és la més coneguda: robusta, barata de fabricar i amb recanvis a molts fabricants que en venen la seva versió.

Petits i cinewhoops

Hi ha versions micro de 2,5 a 3,5" i dissenys de tipus whoop per volar a prop de persones i a interiors.

Curses

Frames lleugers i estrets pensats per a la velocitat, com el PodRacer, amb peces impreses per protegir la càmera i el receptor.

Llarg abast

Dissenys de 7" amb lloc per a GPS i bateries grans, per a vols llargs i tranquils.

  • Fer-lo tallar: envia el DXF i demana carboni de 3K, del gruix que indica el disseny (normalment 5 o 6 mm per als braços). Demana les vores arrodonides: les arestes vives tallen els cables.
  • Imprimir les peces: en TPU, que és flexible i absorbeix els cops. El PLA es trenca al primer crash.
  • Mira la llicència: cada disseny té la seva. Algunes permeten vendre’l, d’altres només l’ús personal o demanen citar l’autor.

Si modifiques un disseny lliure, publica els teus canvis amb la mateixa llicència: així és com aquests frames han millorat any rere any. Més projectes com aquest a L’FPV de codi obert.